#12

Bon dia! Avui ha hagut vaga, segons m'han dit, per lo dels tres anys de batxiller que es preten imposar a l'any que bé. Com a mi aquesta mesura, no m'afecta, pss m'ha tocat anar a clase. Quina llastima, de veres? -Pues no, per fer el borinot a casa, preferisc anar i enterar-me dels exàmens, que estan apunt de caure- En fi, hui no ha sigut un dia del altre món, el únic a destacar ha sigut la absoluta tranquilitat que hi havia pels corredors.

Bo anem a parlar sobre el que ha ocorregut aquests dies que no he actualizat, encara que tampoc és res relativament nou. El dissabte vaig quedar amb uns àmics de Valencia, entre ells la meva xineta, la Riku. Al principi tot fou bé, vam estar fent fotos per tot arreu. El problema vingué a l'hora d'agafar el tren, que ens trobarem amb un àmics meus que no es duen molt bé amb un dels qui vingueren de Valencia. Així que el va ocorre, no fou molt agradable, ni per a ells, ni per a nosaltres. Encara que no em vaig enterar molt de l'assumpte, estaba ocupada escoltant a la Riku, qui ens contava les seves histories de quan estigué a Suïssa, les quals eren molt interesants. Una vegada, les tres persones que vingueren a Gandia, hagueren agafat el tren, molts se'n van anar, menys nosaltres, Keiko, Lucas i jo. Lucas debia esperar-se a que vinguera Jonathan, va passar el temps i veiem que no venia, així que desidirem cridar-lo. No ens contestava i just quan em vaig desidir a enviar-li un sms, em va cridar i aleshores, ens va dir, que no sabia com tornar a renfe i ens vam desplaçar fins el lloc acordat, la plaça el·liptica. Una vegada allí, ens vam veure i tots junt tornarem a casa. Aquesta nit, sincerament, vaig dormir fatal. Tant d'embolic em tornara majareta -si no ho estic ja, clar-.

PD- Tal y como lo dije en el post anterior. Actualizar en Valenciano. Os dejo una canción de Katy Perry, que es muy bonita *-*.